Diàl·leg

ESCENA 1:

( Exterior dissabte nit).

Mar arriba beguda a la seua casa, sense saberr on té les claus.

A Mar se li ocorreix una idea britllant, pensa en botar la tanca de sa casa, no se li ococrreix com fer-ho, després de diversos intents, cau a terra i es trenca la cama.

Ho intenta una altra vegada, fent molt de soroll, el que causa que sa mare es desperte molt asustada.

ESCENA 2: 

( Interior, dissabte nit). 

Carmen s’alça del llit asustada i agafa un ganivet per a defense del que ella pensa que és un lladre.

(Exterior).

Ix a la terrassa a veure el que passa i es troba a Mar a terra.

Mare: Mar, estàs bé?

( La mare s’aproxima a la filla per a ajudar-li a alçar-se).

Mar: Estic bé, però crec que m’he trencat la cama.

Mare: Per què has botat la tanca?

Mar: Perquè he perdut les claus.

Mare: Com ha passat això?

Mar: Crec que les he perdut a Xalò, al concert d’Aspencat.

Mare: És cosa meua o has begut?

Mar: Si, una mica.

Mare: Deuries de controlar-te més, perquè sinó podria ocorrer alguna desgràcia.

ESCENA 3:

(La mare i Mar entren a casa)

(Interior)

Mar es dirigeix al bany.

Menttre es lleva la roba, escolta un soroll, són les claus caiguent-se a terra.

( Agafa el móvil i liu diu a sa mare per whatsapp)

Mar: (missatge) “Ja he troat les claus, estaven a la butxaca.”

Mare:(missatge)“Ok, algun dia pedràs el cap. Bona nit